L'emoció de recordar

MANIFEST

Vaig entrar amb els meus dos germans tres hores abans que comencés el partit. Estàvem nerviosos. Era la nostra primera final i no vam voler córrer cap risc. No només van ser les tres hores en què no vam parar d’animar. És tot el que hi ha darrere. És tot el que ens uneix. És tota la il·lusió i emocions de setmanes. És poder compartir una de les millors experiències de la nostra vida amb les persones que més estimem. I com jo, 20.000 persones més. 20.000 mallorquinistes.

Vaig sortir de l’estadi sense decepció. I, camí de tornada a Jerez, em vaig dir: “Has de crear un record que es quedi per sempre. Aquest meravellós dia l’he de poder visitar sovint. I tocar-lo. I ensumar-lo. Sentir que és real”.

Aquest record serà una part de la revista, juntament amb reportatges únics fets a Prizren, Dubnica nad Vahom, Bratislava, Betanzos i Mallorca amb un disseny bell i cuidat, amb fotografies impactants i textos inspiradors.

Més que una revista, és cuidar les arrels.